Vés al contingut

Andròmeda IV

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb 4 Andromedae.
Infotaula objecte astronòmicAndròmeda IV
Tipusgalàxia irregular i galàxia nana Modifica el valor a Wikidata
Tipus morfològic10[1] Modifica el valor a Wikidata
Descobert perSidney van den Bergh Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment1970 Modifica el valor a Wikidata, Observatori Palomar Modifica el valor a Wikidata
Cos pareGran galàxia d'Andròmeda Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióAndròmeda Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Desplaçament cap al roig−0,001244[2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial237 km/s[3] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)0h 42m 32.2992s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)40° 34' 18.984''[4] Modifica el valor a Wikidata
Part deGrup Local Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Coordenades: Sky map 00h 42m 32.3s; +40° 34′ 19″ Andròmeda IV (And IV) podria ser un satèl·lit irregular de la galàxia d'Andròmeda; però, és més probable que no sigui una galàxia en absolut, sinó un cúmul estel·lar vagament vinculat o alguna altra característica de fons. La galàxia és a uns 20 milions d'anys llum del nostre sistema solar. Andromeda IV seria aquesta distància perquè cap membre del grup local i no és un satèl·lit de la galàxia d'Andròmeda M31. La lluentor superficial moderada, un color molt blau, baixa taxa de formació estel·lar actual i baixa metal·licitat són consistents amb ser Andromeda IV un petit (fons) galàxia nana irregular, potser similar al Grup Local nan com IC 1613 i Sextans A. Arguments basats en la velocitat radial observada i la detecció preliminar de la punta RGB suggereixen que es troba bé fora dels límits del Grup Local.[5]

Andròmeda IV va ser descoberta per Sidney van den Bergh el 1970,[6] en un sondeig de plaques fotogràfiques preses amb el telescopi Schmidt de 48 polzades (1,2 m) des de l'Observatori del Mont Palomar el 1970-1971, juntament amb Andròmeda I, Andròmeda II i el presumible origen o no de la galàxia d'Andròmeda III.[7]

Referències

[modifica]
  1. «Demographics of bulge types within 11 Mpc and implications for galaxy evolution» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 2011, pàg. 47. DOI: 10.1088/2041-8205/733/2/L47.
  2. Afirmat a: Redshift obtained from literature by the Ned team prior to november 1992. Pàgina: 1. Data de publicació: 1992.
  3. R. Brent Tully «Cosmicflows-3» (en anglès). Astronomical Journal, 2, 03-08-2016, pàg. 50. DOI: 10.3847/0004-6256/152/2/50.
  4. 4,0 4,1 Annette Ferguson «On the Nature of Andromeda IV» (en anglès). Astronomical Journal, 2, 8-2000, pàg. 821–832. DOI: 10.1086/301485.
  5. Ferguson, Gallagher, Wyse «On the nature of Andromeda IV». The Astronomical Journal, 120, 2000, pàg. 821–832. arXiv: astro-ph/0005015. Bibcode: 2000AJ....120..821F. DOI: 10.1086/301485.
  6. McConnachie, A. W.; Irwin, M. J.; Ferguson, A. M. N.; Ibata, R. A.; Lewis, G. F.; Tanvir, N. «Distances and metallicities for 17 Local Group galaxies». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 356, 4, 2005, pàg. 979–997. arXiv: astro-ph/0410489. Bibcode: 2005MNRAS.356..979M. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2004.08514.x.
  7. van den Bergh, Sydney «Search for Faint Companions to M31». Astrophysical Journal, 171, 1-1972, pàg. L31. Bibcode: 1972ApJ...171L..31V. DOI: 10.1086/180861.